Villa Bonica, Guarromán, Matajudíos… Coneix els noms més graciosos de pobles espanyols
Villa Bonica, Matajudíos, Cogombre, Guarromán… són tots noms de poble dels quals els seus habitants no estan molt orgullosos… A vegades per errors d'escriptura, altres per venjances, altres per males traduccions… el cas és que la geografia espanyola està plena de noms molt divertits i graciosos que val la pena conèixer.
Políticament incorrectes
Al poble burgalès de Castrillo l'error d'un escrivà del segle XVII el va deixar en herència el cognom de Matajudíos que ara debat canviar per recuperar la seva perdut nom de Motajudíos o Mota de Jueus.
No hi va haver confusió en la denominació de Valle de Matamoros, a Badajoz, que no obstant això desconeix si realment hi va haver una matança al lloc o el seu nom prové del cognom Matamoros, tan habitual a la noblesa medieval del proper Jerez dels Cavallers.
Existeixen altres Matanzas, a Lleó, i va incloure una Matagorda, a El Ejido (Almeria), prop de la pedania de Guàrdies Velles encara que el seu nom prové d'una mata de lloc, una cosa molt comú en altres topònims.
en Tortura, al municipi alabès de Cuartango, Avui Ningú acaba en directe, però sí en les dues La Degollada de Santa Creu de Tenerife i Las Palmas, el nom segueix infonent por.
Baralles de Dalt o Baralles de Baix, ambdues a Zamora, sí que van ser lloc d'enfrontament durant segles entre moros i cristians, separats pel rierol de Valparaíso, tot i que la llegenda popular atribueix el nom als bandolers que assaltaven als viatgers i es refugiaven en el lloc. Villanueva del Trabuco (Màlaga), en canvi, no ve d'aquests saltejadors de camins, sinó d'un hostaler que protegia d'ells amb ell.
Altres consultes
La consulta d' Castrillo Matajudíos recorda la viscuda fa tot just dos anys en Guadiana del Caudillo. El municipi pacense de 2.530 habitants va decidir per votació seguir sent «del Caudillo» perquè «sempre s'ha anomenat així i així ha de seguir» d'acord amb les opinions de la majoria dels veïns. Altres localitats que encara evoquen a Franco en el seu topònim, com Plans del Caudillo, (Ciudad Real), Águeda del Caudillo (Salamanca) o Bembézar del Caudillo (Còrdova), no han arribat a plantejar el canvi que sí van dur a terme a canvi en Bardena (Saragossa) o Guadalcacín (Cadis). La toledana Alberche del Caudillo ho va debatre en ple en 2007, però es va ajornar la decisió… i així roman fins ara.
Altres canviar el seu nom, encara que no per la seva deixo polític. Destacats 1909Pocilgas, a Salamanca, va canviar el seu nom per Buenavista per la panoràmica de la serra de Gredos que té el poble i Barba del Porc (Salamanca) es va convertir en 1916 a Puerto Segur.
Fastigosa va passar a cridar-se en 1943 Valderrubio i en els anys cinquanta Villar del Porc (Salamanca) es va convertir en Villar de Argañán. En 1957 Sacaojos, a Lleó, decidir adoptar el de Sant Jaume de la Valduerna. Alija dels Melons preferir el de Alija del Infantado i Barraques, a Madrid, va votar en 1959 passar a denominar-se Soto del Real com al segle XVII Porquerizas es va convertir en Miraflores de la Serra després que Isabel de Borbó, esposa de Felipe IV, digués suposadament aquell «mira, ¡Flors!»Quan va descansar en aquell lloc camí cap al monestir del Paular.
A Guarromán i Perills des Correpoco
En tot recorregut pels rètols més curiosos de les carreteres espanyoles no pot faltar el de Guarromán, a Jaén, que no té res a veure amb cap superheroi poc polit. De fet, el Ministeri d'Obres Públiques li va concedir en 1982 el premi al poble més net d'Espanya a Guarromán, i no al seu veí Banys. En el topònim ve vocable Wadi-r-Rumman, «Riu dels magraners» com van cridar els àrabs a l'avui és conegut com el riu Tamujoso. Aquest va donar nom primer a la Venda de Guadarromán i posteriorment a Guarromán, que lluny de acomplexar per la seva sonor nom, acull l'Associació Internacional de Pobles amb Noms Lletjos, Rars i Peculiars.
El seu nom recorda a un altre, el de Barroman (però Àvila), al qual el boca a boca va portar de «el lloc de Juan Román» a l'actual topònim que, com s'ha vist, tampoc té a veure amb cap home de fang.
en Guasa (Huesca) no es prenen així el seu nom, com tampoc els veïns d'Osca de Trist ho són i si a Granada hi ha Peligrostambién hi Valor que se'ls pressuposa per endavant als seus veïns com als de Arrels (Pontevedra) seu amor a la terra.
Les llegendes sobre Afecte (La Corunya) parlen d'un comiat del senyor de Castro a la seva bella filla morta en el lloc o de les deu belles filles solteres d'un matrimoni i les atencions que van prestar a tretze nàufrags, tres dels quals escollits a l'atzar haver de marxar. Una altra llegenda explica que Bienservida (Albacete) deu el seu nom a la Comtessa de Parets que al segle XVI que va estar tan agraïda del bon tracte que li van donar al lloc, que va donar peu a que es canviés la denominació.
A Descargamaría es creu que li ve el nom de ser un lloc on reposaven la càrrega les dones que portaven l'aigua o les quadrilles de recol·lecció. Ni aquesta població de Càceres ni la de Bernuy de Porrerosen Segòvia conreen marihuana, com tampoc Cendrer (La Rioja) burilla Nila (Àvila) tenen relació amb el tabac que sí van triar els veïns de Fastigosa (Granada) que conreaven tabac ros per canviar el seu nom per Valderrubio.
contamina (Saragossa) es desvincula de qualsevol dany al medi ambient. El seu nom prové del llatí Condomin (Jo) La (condomini)
També hi ha diverses teories etimològiques sobre l'origen del topònim de Villanueva del Pardillo (Madrid) relacionades amb el color marró de les antigues vestimentes de la seva gent o amb la seva possible derivació de pardina, una muntanya baix de pastura. de Cotillas (Albacete) es diu que la seva denominació procedeix del castell ara en ruïnes que en època àrab es coneixia com Al Cutillas (sota del turó).
Villalibre de la Jurisdicció, a Lleó, pot portar a confusió perquè els villalibrenses no són un poble sense llei, com tampocoExtramundi de Dalt, ni Extramundi de Baix (tots dos a la Corunya) viuen fora del món.
claveguera , a Múrcia, prové del terme àrab “al-Qantara” que significa “pont” i feia referència a un petit pont sobre el riu Segura, segons explica la web de l'Ajuntament, i en Cabanyes rares(Lleó) no hi ha construccions que mereixin aquest nom, com tampoc en Aveinte (Àvila) o en Correpoco (Cantàbria) cal circular a menor velocitat.
No tenen res a veure Cases de Fernando Alonso o Iniesta (ambdues a Conca) amb el famós pilot de Fórmula 1 o amb el futbolista del Barcelona. Un tal Fernando Alonso va comprar el convent de frares que hi havia en aquest lloc, gairebé a la frontera amb Albacete, i va formar una nova vila a la qual va posar el seu nom, mentre que en el cas d'Iniesta remunta els seus orígens al segle V aC, segons la web de l'Ajuntament.
Castella-la Manxa compta amb un Pulgar i amb ungles , La Corunya amb Braços i diverses localitats porten el cap al seu nom, però per acomiadar cal arribar fins Bona nit, a Màlaga, o el definitiu Adéu, a Navarra.
Pujats de to
una broma de noces va elevar a la fama el passat gener a Villapene, Cospeito (Lugo). El cartell indicador del poble va arribar a una cerimònia nupcial per pur burla, en ser el nuvi oriünd d'aquesta petita localitat de menys de 200 habitants anomenada oficialment Santa Maria de Vilapene. L'origen del seu topònim no té res a veure amb l'òrgan genital masculí, segons assegurava llavors l'exalcalde pedani José (Pepe) Bassa Llaurada però si no se sap, podem seguir amb la broma i continuar sent una celebritat », assenyalava entre rialles.
A les xarxes socials Villapene competia en fama amb un altre poble gallec, Parderrubias, a Salceda de Caselas (Pontevedra), que en origen es referia a dues pedres, encara que altres recordaven la localitat d'Espolla, a Girona i altres pobles amb desafortunats noms fora d'Espanya com Vagina, a Rússia, Condó al departament francès del Gers Cojida, en Austria.
Altres noms, com El Soca (Granada) ni Mirón (Pontevedra), donen també peu a acudits jocosos.
Cogombre de Pancrudo
Res tenen a veure els «pepineros» amb aquesta hortalissa que avui dóna nom a aquesta localitat toledana propera a Talavera de la Reina. L'origen d'aquest poble d'uns 2.600 veïns és perquè «un dels set hereus pagesos antics que vivien en aquest lloc es deia Alonso Cogombre». Tampoc el nom de la propera Ceba, 01:00 30 quilòmetres de Cogombre, tindria vinculació gastronòmica. Pel que sembla seria fruit de la castellanització del terme àrab «yevayla» que significa turó.
En la mateixa Castella-la Manxa hi ha altres noms curiosos que evoquen fruites com Pruneres (Toledo) i Prunes (Guadalajara). Ajoy Jabugo cal buscar-los en Cantàbria. en Meló (Orense) no es cultiven els melons com a Villaconejos (Madrid) i tampoc síndries a Sandiás (titllat a la “01:00” i el nom ve del germànic Sand-ila, que significa veritable), també a Orense. hi ha dosCalabazas (a Segòvia ia Valladolid), 1 Rave (Valladolid) i fins a un Pancrudo a Terol (Aragó) del qual no tenen culpa enMalcocinado, (Badajoz) ni en Guisando (Àvila).
Déu li guardi i La filla de Déu
Molts dels pobles espanyols es van fundar al voltant d'una església i van prendre per nom el sant al que es dedicava devoció. Sant Pere, present en 80 poblacions repartides per tot el país, és el nom més comú costat de Sant Joan i Sant Vicent i l'únic català que apareix entre els trenta més repetits d'Espanya.
D'altres noms, més curiosos, només hi ha un exemple. És el cas de Déu li guardi, a Salamanca, de Nom de Déu o d'Aigua de Déu, a Santa Cruz de Tenerife. També hi ha un Salvadiós (Àvila), Valdediós (Astúries), així com Els Déus, a Màlaga i Almeria.
Apatamonasterio a Biscaia, que significa “monestir de clergues”, es va cridar així per diferenciar un monestir que es va fundar en aquest lloc d'Atxondo d'un altre que existia en la veïna anteiglesia de Sant Agustí de Echevarría, mentre que La Filla de Déu, però Àvila, ha pel que sembla el seu nom a la filla d'un taverner cognom Déu.
Entre d'altres topònims relatius al fenomen religiós es encuentranLos Inferns (Múrcia) o L'Infern (Santa Cruz de Tenerife), el Calvari (Santa Cruz de Tenerife, Pontevedra a Saragossa) i El Socors (Tenerife).
Font: www.abc.es